Trampa!

Avui parlare del barça, l'inter i (se que a molts us aborreix a vegades) el futbol. Pero esque això és digne de menció.

Noranta punyeters minuts de "passes" de pilota. Que collons es això?! Que collons és?
Aquest partit estava amanyat, quasi segur, esque es impossible que no ho estigui! I heu vist el gol d'Henry? Ha estat mans diuen! Fills de puta que ha camara lenta s'ha vist clar com l'aigua capullos!!! Que li ha donat a la pilota amb el pit capullo!!! CAPULLO!!!!!!!!!!

Ah... El futbol... Un esport on es gasten desenes de milions per que 22 capullos corrin darrere una pilota... I jo em pregunto? Per que em cabrejo tant per una cosa aixi? M'estic começant a tornar bíblic, que em contradic a mi mateix? Abans considerava el futbol un esport d'imbecils, i esque no sabia que em perdia! Es disfruta insultant a l'arbitre amb els teus amics. Un home desafortunat l'arbitre, no desperta simpatía enlloc, i em pregunto si a casa seva ho saben que es arbitre, ja m'imagino la dona: Carinyo, avui he trobat un "pitu" a la teva jaqueta... no estaras aribtrant oi? I ell: Personal! Tarjeta i expulsió!

Suposo que es un esport que agermana, i que ens fa sentir més units que mai, tant en el bo com en el dolent, ens fas lamentar-nos quan fallem, queixar-nos quan ens fan falta i celebrar-ho quan fem un gol. Es un esport de colectiu, un esport de masses, el circ romà del selge XXI.

PD:tot i aixó segueixo pensant que es paguen sous desorvitats per una cosa aixi!

Popularitat o Personalitat?

Nord i Sud, Est i Oest; a dalt o a baix, esquerra o dreta. Tots oposats, i posats a oposar: popularitat o personalitat? Que triarás? El que pensi la gent o el que pensis tu? Els amics o els aprofitats? L'amor verdader o la falsa adulació?

Puc seguir fins a l'infinit, hi ha mil coses per contraposar pero "a fin de cuentas" que preferiries? Pots malgastar forces a discutir, em pots contradir, pots insultarme, odiarme i inclús pegarme. No pots canviar la veritat.

Jo ja he triat.

I tu?

Amb própia opinió, amor de veritat, autentica personalitat, i pensament genuí, atentament, Martí

La gespa artificial del parc de la biblioteca

Pel que es veu, jugar al parc està prohibit. Està prohibit riure-hi; esta prohibit divertir-s'hi; estar prohibit treure el nen que portem dins. Està prohibit estar-hi.

I perque? Perque no puc jugar al parc amb els meus amics als 14 anys?

Doncs perque un estupid vell gras amb una panxa que se li veu des de sota la seva camisa del barça i que quan parla has d'estar sota un paraigües es fot a cridar-te, que som uns "sinverguenses" i uns "degraciats"(no pronuncia ni la u ni la s)desde una cinquena planta. Suficientment aprop perque el sentim pero suficientment lluny com per no estar dient-ho a la nostra cara.

Resultat. No ens ha donat la gana marxar i ens em quedat allà sentats a les cadires que hi ha a la gespa artificial del parc de la biblioteca, esperant a que arribessin els mossos per endursens.

Per conmemorar aquest succés he fet un petit poema:

Els vells del veÏnat
L'octogenari pesat
Sentintse el Rajàº
Vol engegar-nos del parc
Ens fara pagar car
L'error, l'imprudencia
L'em, del son, despertat
Segur que ens duen a la policia de cap

ºUn d'aquells titols de rei indú o persa o coses d'aquestes.

El Món Es El Teu Mol·lusc

Hola, bona dia, tarda, nit, o el moment que sigui en que estas llegint el meu blog.

Mai he estat capaç d'escriure un blog o coses aixi. Mai. No tenía voluntat i no tenia voluntat perquè pensava que hi havia d'escriure cada dia. Però m'he adonat que(apart de que faig moltes faltes d'ortografía, que ja ho se)un blog o un diari personal o alguna cosa d'aquestes per l'estil, no són per escriurei cada dia, sino per quan tens alguna cosa per explicar.

I avui jo tinc moltes coses per explicar. Les cadenes que oprimien el meu cor i la meva persona ara són lliures. Amistats malsanes i desamors, han marxat tots junts en la mateixa bossa de basura. L'amor es una cosa molt maca, però quan no és correspost i ja has esperat massa temps es bo deixar-ho. Sóc feliç. No més cares amargades ni llargues estones pensant fins a les 5 de la matinada.

Només em feia falta una petita empenta per acabar de decidir-me i fer neteja general. Una bona conversa.

I res m'ha importat, i tot ha marxat mentre parlavem de coses qualsevols i ens en fotiem de tot amb grans riallades.

I ara estic millor que mai i em sento capaç de tot. El mon es el meu mol·lusc i tinc una bona navalla per obrir-lo.