La gespa artificial del parc de la biblioteca

Pel que es veu, jugar al parc està prohibit. Està prohibit riure-hi; esta prohibit divertir-s'hi; estar prohibit treure el nen que portem dins. Està prohibit estar-hi.

I perque? Perque no puc jugar al parc amb els meus amics als 14 anys?

Doncs perque un estupid vell gras amb una panxa que se li veu des de sota la seva camisa del barça i que quan parla has d'estar sota un paraigües es fot a cridar-te, que som uns "sinverguenses" i uns "degraciats"(no pronuncia ni la u ni la s)desde una cinquena planta. Suficientment aprop perque el sentim pero suficientment lluny com per no estar dient-ho a la nostra cara.

Resultat. No ens ha donat la gana marxar i ens em quedat allà sentats a les cadires que hi ha a la gespa artificial del parc de la biblioteca, esperant a que arribessin els mossos per endursens.

Per conmemorar aquest succés he fet un petit poema:

Els vells del veÏnat
L'octogenari pesat
Sentintse el Rajàº
Vol engegar-nos del parc
Ens fara pagar car
L'error, l'imprudencia
L'em, del son, despertat
Segur que ens duen a la policia de cap

ºUn d'aquells titols de rei indú o persa o coses d'aquestes.