Lirica nº1/Paraules que no trobo quan les busco

Per patètic que pugui semblar
les banyes m'he hagut de trencar
Per quatre ratlles redactar
I aquest trist poema acabar
- Autor, deprés d'escriure un poema que li va costar molt per simple que pogues semblar.

Haré ya el nudo de mi soga
Tengo mono de mi droga
Es pero que la heroina
Te enloquece dia a dia

Eso atasca mi engranaje
Tapado por maquillaje
Y mi horrible mascarita
Con esa forzada sonrisa

Es su olor su mirada
Su melena en oro bordada
¿Puede devolverme el calor?

Tengo mono de amor y necesito chutarme

Mostacola Club

Una nit de conya i de conyes. Una nit de la hostia on, per fi, m'he liberalitzat d'una vegada. He creuat un dels portals que m'havia proposat creuar i que ja estava tardant en fer-ho. Les cartes, el poker, i els colegues del Mostacola Club m'hi han ajudat.

Gracies a ells avui neix un nou martí que ara per ara té una mica de mal de cap però les idees ben clares(potser es per aquest boom de pensaments que em fara mal?).
O potser no les tinc tan clares pero quina importancia té ara mateix?

Bé, de fet avui no nomes ha nascut un nou martí, si no que tambè s'ha fundat el ja anomenat Mostacola Club. Un grup de joves visionaris de grans expectatives i idees mooooooolt elitistes i etilistes(d'això podríem dir que tracta la filosofia Mostacòlica no?).

A per totes me cagon déu! Mostacola Powah!