Educació espanyola: ignorancia planificada?

Molt bones.

Avui em disposo a explicar el que penso jo sobre el nou pla educatiu a Espanya copiat dels EUA de canviar els llibres de text a les escoles per ordinadors: És un FRAU.
Un dels més grans que s'han aplicat en l'educació espanyola.

Amb la increïble quantitat de distraccions que tenim avui en dia i entre elles INTERNET i les seves xarxes socials com Facebook, Tuenti, Twitter i tot el grup ADV(CuantaRazon, AscoDeVida, CuantoCabron, VistoEnFacebook, VayaGIF...) no sels acudeix res més que substituir un material escolar encarat exclusivament a la ensenyança per un en el qual pots entrar a un mar de distraccions infinit. I no s'acaba aquí la cosa. El professor està més lligat que mai a un temari que no pot alterar ni explicar de la manera que ell cregui convenient i que sera més entenedora per a l'alumnat.

la frase "cada maestrillo tiene su librillo" queda completament fora de lloc en aquest nou metode d'ensenyança, perque no hi ha llibres i el mestre es converteix en una mainadera que simplement s'ha d'assegurar que els alumnes compleixin amb la seva feina i de posar-los més feina en acabat. I amb la desmotivació que diuen que sofreixen ultimament els hi patina el fet que els nanos sudin de les classes i es dediquin a navegar per internet enganxats a una pantalla CARDANT-SE LA VISTA ENTRE 6 I 7 HORES DIÀRIES. Cosa que quan arribi a casa TORNARÀ A FER.

EL RESULTAT GENERAL(hi ha excepcions obviament) ES UN NOI QUE NO POT ESTAR CONCENTRAT EN UNA FEINA MÉS DE 5 MINUTS, AMB UNA CULTURA QUASI NUL·LA I UN INTERÉS PER INTENTAR CANVIAR-HO INEXSISTENT.

LA PERSONA PERFECTA PER A SER MANIPULADA, CONTROLADA I TRACTADA COM UNA OVELLA. UNA PERSONA AIXÍ ACATARÀ TOTA LA MERDA QUE EL SEU GOVERN LI TIRI A SOBRE.

I esque és molt difícil dir el contrari. El fracàs escolar a Espanya és precupant fins al punt de que SISTEMATICAMENT EL 94% DELS ALUMNES HA D'APROVAR OBLIGATORIAMENT. I obviament l'alumnat, que cada vegada és més conflictiu i problematic no ajuda a canviar la situació. A ells ja els va be que els donguin un ordinador en comptes de llibres i d'aquesta manera senyors anirem instaurant un PSEUDOANALFABETISME en la població que cada vegada veura mes els llibres com un objecte extrany, aborrit i que no val la pena mirar-se i a la gent que llegeix com gent rara i aborrida que no val la pena mirar-se.

Al meu institut ens fan fer mitja hora diaria obligatoria de lectura(que els alumnes es passen pel forro) i a sobre els llibres que ens deixen son una porqueria. Jo una vegada vaig demanar de dur un llibre de casa i per sorpresa meva m'ho van negar posant-me d'excusa que volen fer un seguiment de la lectura i assegurar-se que llegim tot i que saben que jo soc una persona aficionada a la lectura.

Jo el vaig dur de totes maneres. Un llibre d'unes 300 pàgines, 2 cm de gruix i 20 cm d'alçada. Els meus companys em feien comentaris del tipus: "Que es això? La Biblia?! JAJAJAJAJa!"

Quan mel vaig acabar vaig dur una biblia(quasi uns 10 cm de gruix i suposo que uns 30 d'alçada, amb 1500 pàgines més o menys doncs està fet amb paper d'arròs que és molt molt fi) a la mitja hora de lectura i els vaig fer una comparacio dels dos llibres, no del contingut si no del tamany.

Un company meu que es trobava en una situacio semblant i que cursa a l'altre institut que hi ha al poble em va explicar que un professor el va deixar fer una exposició oral en que va comparar diferents llibres encarats a diferents edats i de diferents tamanys.
La majoria dels seus companys(de la mateixa mena que la majoria que els meus) entenien per un llibre de tamany normal, que tingues unes 150 pagines i lletra d'interlineat més o menys d'1'5(si no saps com és: Word, format, paragraf, interlineat, 1,5).
Només en va portar un que seguís aquest criteri, i era un llibre que s'havien llegit a 4rt de primaria. Cursem 4rt d'ESO.

Alguns nois de la seva classe que són força busca-raons i que potser es van prendre la crua realitat de mala manera o simplement volien brega(que seria força creïble), li van estar a punt de clavar la pallissa de la seva vida a les 5 a fora de l'institut, però per sort ell se sap defensar i el van ajudar els seus amics i nomes en va treure un cop de puny mal donat al pit i alguna empenta.

Obviament podeu no creure-ho. No teniu evidencies de que jo estigui dient la veritat, això simplement us ha de servir com a exemple perque tant li podia passar al meu company com a mi com a vosaltres. Més igual si ho creieu o no, això es el menys important. El que importa és que vegeu que el sistema educatiu ens encara cap a una direcció nefasta per a la llibertat de qualsevol tipus.

DONCS EL CONEIXEMENT US DONARA LA VERITAT, I LA VERITAT US FARA LLIURES.

I ELLS ENS VOLEN TREURE EL CONEIXEMENT.

Lirica nº2/Paraules que no trobo quan les busco

Em torno paranoic?
No puc evitar mirar-la. No puc. M'atrau com un iman però alhora l'evito perque quan els nostres ulls coincideixen em sento com si pogués veure ben endins meu i m'envaiex una vergonya terrible, que em fa apartar la vista. Em fa sentir dèbil, feble, impotent.
Encara que quan parlem, ens mirem, ens toquem, jo em noto viu i ple, llavors em sento altre cop impotent, dèbil, feble i poruc perquè tinc por de com em miraria, que em diria o si no em parlaria, si li importaria que jo li digues que em confon els sentiments i els pensaments. I el pitjor és quan m'entra el dubte de si el seus estaran ocupats per algun altre noi.

El dia d'avui ha estat una punyalada per mi. L'aborriment em fa pensar i pensar em fa sofrir. I estic molt aborrit.

Lirica nº1/Paraules que no trobo quan les busco

Per patètic que pugui semblar
les banyes m'he hagut de trencar
Per quatre ratlles redactar
I aquest trist poema acabar
- Autor, deprés d'escriure un poema que li va costar molt per simple que pogues semblar.

Haré ya el nudo de mi soga
Tengo mono de mi droga
Es pero que la heroina
Te enloquece dia a dia

Eso atasca mi engranaje
Tapado por maquillaje
Y mi horrible mascarita
Con esa forzada sonrisa

Es su olor su mirada
Su melena en oro bordada
¿Puede devolverme el calor?

Tengo mono de amor y necesito chutarme

Mostacola Club

Una nit de conya i de conyes. Una nit de la hostia on, per fi, m'he liberalitzat d'una vegada. He creuat un dels portals que m'havia proposat creuar i que ja estava tardant en fer-ho. Les cartes, el poker, i els colegues del Mostacola Club m'hi han ajudat.

Gracies a ells avui neix un nou martí que ara per ara té una mica de mal de cap però les idees ben clares(potser es per aquest boom de pensaments que em fara mal?).
O potser no les tinc tan clares pero quina importancia té ara mateix?

Bé, de fet avui no nomes ha nascut un nou martí, si no que tambè s'ha fundat el ja anomenat Mostacola Club. Un grup de joves visionaris de grans expectatives i idees mooooooolt elitistes i etilistes(d'això podríem dir que tracta la filosofia Mostacòlica no?).

A per totes me cagon déu! Mostacola Powah!

Se que vull fer i ser de gran. Ja ho he decidit. N'estic molt convençut hi ara veig que per aixo es per el que he nascut suposo. Ja hi habia pensat abans però pensava que nomès era un somni estúpid, una cosa que mai aconseguiria doncs no s'em donava bé.
Vull ser humorista. M'agrada fer riure a la gent amb les meves bromes, amb els meus acudits i idees.

Ho vaig saber de la mateixa manera que ho va descobrir l'humorista estatunidenc George Carlin. Estavem sopant a taula i jo vaig explicar a el meu germa i a ma mere una cosa divertida i ells van riure. Pero no d'aquella manera en que una persona riu més aviat per obligacio, no, van riure de tot cor. I llavors va ser quan vaig saber que jo era graciós.

Sempre he tingut una referència i un model a seguir, però ara a mes a mes tinc seguretat en mi mateix. Se que ho puc fer be i que m'en puc ensortir. I així ho penso fer, perquè d'aqui a uns anys(si triumfo), m'enrecordare d'això i dirè: "Sort que vaig perseverar."

En Blanc

A vegades tinc ganes de dir una cosa o explicar-la pero no se com fer-ho i nomes em surten pagines en blanc, es massa cosa dins del poc espai de la paraula(escrita o parlada). Aixi que aqui teniu, una pagina en blanc:














































Fins una altre

Victoria

Ultimament m'he sentit força orgullos de mi mateix, al principi era un revifament del meu amor propi, pero després es va convertir en vanitat. Avui he vist com aquesta vanitat podia enfrentarme amb els que estimo. I la batalla ha començat, com un pols contra una força igual. Un punt mort on la llista de la meva vida ha passat per devant meu. I a la nit, estirat en una tumbona sota un cel estrellat(dintre del que cap amb la contaminació lumínica generada per la ciutat), mentre parlava amb el meu millor amic, ho he vist clar com l'aigua. I en aquell moment ha estat quan el braç del meu jo vanitós ha caigut. Gracies ha aixo crec que he salvat la meva amistat en un futur i la meva integritat.

PD: Amb la imatge que hi poso no penseu: Ala! Es compara amb Jesús!!! Nooooooo! Ni de conya! Pero si amb la lluita interna de "be i mal" que té ell. M'ha semblat força representatiu pero no vull que penseu que em comparo amb un tiu que possiblement apart de budha com a expcepcio, sigui la persona més humil de la historia. La imatge l'he començat a buscar just quan he posat lu del pols. He pensat "mira vaig a buscar alguna cosa aixi, no fos cas que perdessim el costum de posar imatges que tant m'agrada" i buscant doncs l'he trobada.