Bona nit a tothom! Perdoneu el meu retràs a l'hora d'escriure-us pero esque he tingut un parell de setmanetes força mogudes. Problemes per casa i tal, final de curs, platja coses aixi. I aquest estiu si tot va be no em veureu gaire el pel, tot i que no patiu! de tant en tant ja us escriure. El que compte es que ja soc aqui altre cop, posem-nos-hi!
Avui us farè més o menys un resum de tot el que m'ha passat aquests 10 o 12 dies que he estat sense escriure. Un potipoti de tot això que és la meva vida però sense les típiques reflexions vitalistes que solc fer jo, almenys no apareixeran(o ho intentaré) fins al final.
Just després de fer el meu últim post, vaig anar de colònies a un lloc perdut de la mà de Déu allà on Jesús va perdre l'espardenya del Vallés Oriental. Per allà Barcelona coi! Un menjar repugnant(que tot i així em vaig menjar) com era d'esperar d'una casa de colònies com cal i uns monitors força enrotllats, que ja no és tan normal.
Desgraciadament, en el sistema educatiu que tenim hi ha una cosa anomenada crèdit de síntesi, que ens obliga a fer uns dossiers estúpids sobre coses quasi inútils per a un estudiant de la meva edat, com per exemple el museu de la pesca, el suro o bé l'horòscop i l'efecte pendul. Per culpa d'això vam desaprofitar unes quantes hores que podrien haver estat invertides en platja, disbauxa i coses per l'estil.
Per sort, la setmana següent a la del crèdit ja feien recuperacions, i com que jo no haig de recuperar res doncs... LLIBERTAT! Llibertat absoluta per fer quasi tot el que vulgui. Teòricament haig d'anar a classe però els meus estimats progenitors pensen que es desaprofitar la meva vida anar a l'institut a per aborrir-me i no fer res.
Dormir a "pierna suelta" fins a les 12 del mati un dimecres pensant que els pringats dels meus companys estan a class o anar un dimarts a la platja de 8 a 11 i tornar a l'institut amb la tovallola penjada al coll. Coses que et renoven per dins d'una manera que ni el laxant més fort.
La cosa només s'espatlla quan algun idiota t'intenta xafar la guitarra buscant brega, pero que coi! No em penso esporuguir pas! Sóc de l'empordà! Un almogàver en miniatura! I tinc molta mala folla, es l'única cosa que em falta treure: la mala hostia!.
Sóc nou per dins, es com canviar el líquid d'una botella i deixar-la ben neta.
Senyores i Senyors, els que ens diuen frikis o bojos són els que es perden la diversió de veritat. Són els que per riure necessiten fotres un "peta" o enriure-se'n d'algu. Són uns desgraciats, gent amb una vida merdosa.
I els compadeixo.
Una salutació gent!
