Se que vull fer i ser de gran. Ja ho he decidit. N'estic molt convençut hi ara veig que per aixo es per el que he nascut suposo. Ja hi habia pensat abans però pensava que nomès era un somni estúpid, una cosa que mai aconseguiria doncs no s'em donava bé.
Vull ser humorista. M'agrada fer riure a la gent amb les meves bromes, amb els meus acudits i idees.

Ho vaig saber de la mateixa manera que ho va descobrir l'humorista estatunidenc George Carlin. Estavem sopant a taula i jo vaig explicar a el meu germa i a ma mere una cosa divertida i ells van riure. Pero no d'aquella manera en que una persona riu més aviat per obligacio, no, van riure de tot cor. I llavors va ser quan vaig saber que jo era graciós.

Sempre he tingut una referència i un model a seguir, però ara a mes a mes tinc seguretat en mi mateix. Se que ho puc fer be i que m'en puc ensortir. I així ho penso fer, perquè d'aqui a uns anys(si triumfo), m'enrecordare d'això i dirè: "Sort que vaig perseverar."

En Blanc

A vegades tinc ganes de dir una cosa o explicar-la pero no se com fer-ho i nomes em surten pagines en blanc, es massa cosa dins del poc espai de la paraula(escrita o parlada). Aixi que aqui teniu, una pagina en blanc:














































Fins una altre

Victoria

Ultimament m'he sentit força orgullos de mi mateix, al principi era un revifament del meu amor propi, pero després es va convertir en vanitat. Avui he vist com aquesta vanitat podia enfrentarme amb els que estimo. I la batalla ha començat, com un pols contra una força igual. Un punt mort on la llista de la meva vida ha passat per devant meu. I a la nit, estirat en una tumbona sota un cel estrellat(dintre del que cap amb la contaminació lumínica generada per la ciutat), mentre parlava amb el meu millor amic, ho he vist clar com l'aigua. I en aquell moment ha estat quan el braç del meu jo vanitós ha caigut. Gracies ha aixo crec que he salvat la meva amistat en un futur i la meva integritat.

PD: Amb la imatge que hi poso no penseu: Ala! Es compara amb Jesús!!! Nooooooo! Ni de conya! Pero si amb la lluita interna de "be i mal" que té ell. M'ha semblat força representatiu pero no vull que penseu que em comparo amb un tiu que possiblement apart de budha com a expcepcio, sigui la persona més humil de la historia. La imatge l'he començat a buscar just quan he posat lu del pols. He pensat "mira vaig a buscar alguna cosa aixi, no fos cas que perdessim el costum de posar imatges que tant m'agrada" i buscant doncs l'he trobada.

Fallen Art

Navegant per internet he trobat una serie de videos d'animacio en 3D. Curtmetratges d'un polac que es diu Tomek Baginski. Els he trobat molt bons i interessants i he pensat que us agradarien. Estan a la barra de videos del costat o si no hi apareixen(son d'animacio en 3d, osigui que ja donareu per suposat quins són) us deixo aquí els links

http://www.youtube.com/watch?v=OWJAof-O5Pc&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=asAriNYwRMA

http://www.youtube.com/watch?v=tch8mHk81ug&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=F7HMz1WKkso&feature=fvw

http://www.youtube.com/watch?v=A0vkK3o7WEk&feature=related (aquest es la historia de Polonia, en 30 segons i en 3D)

http://www.youtube.com/watch?v=ecpDqLvCT0Q&feature=related

http://www.youtube.com/watch?v=2ePWK0qfisE&feature=related

Temps de Dunes

Quantes coses poden passar en un any? Qui podia imaginar que tot podia donar un gir tant inesperat en menys d'un mes? En dies!
He canviat, ho noto. Ja no soc el mateix que era fa dos o tres mesos. He sortit d'aquell engany que n'era la meva vida i ara per a mi comença una nova etapa amb aquest estiu. Desconeguda i misteriosa per a mi pero millor que la que deixo enrere. Passa la vida i tot segueix canviant, a un ritme tal que no te'n estas adonant i de sobte et trobes envoltat de coses noves a les que no saps ben be com hi has arribat. Nomes espero no estar caminant en cercles ensopegant amb les mateixes pedres sense adonar-m'en.
Les dunes de la vida es mouen amb els vents del temps, canviar per el seu capritx que et duu allà on a vegades menys esperes.

L'oasis on estic ara es un miratge o es real? El temps ho dirà...

De Límits i Torres

Quan se sap si un ha creuat el límit? Comences sense ànims de fer-ho gros, com si fos una broma, pero cada vegada i recorres més i més. Cada cop comences a parlar-ne més i a defensar el que no es pot defensar. Embruts les paraules justicia i veritat al utilitzar-les pero no fas més que evadir-te de la realitat.

Vius a la teva Torre d'Ivori, tancat en la teva ment elevada a un nivell que els altres, dius, no comprenen. Penses que ets un Dèu, un inmortal entre mortals; et creus perfecte i amb dret a mirar per sobre l'espatlla a tots els demés. Et tanques a dalt de tot de Babel i crides que tots rebran el càstig "just" que es mereixen.

La teva doctrina són l'odi i el rencor d'un cor verinós que no coneix cap bé. I si en el fons tens una ànima decent llavors aquesta està tancada alla on ningú la pugui trobar, maltractada i abandonada com a un gos pataner que cap persona estima.

Creus que ets una espècie d'angel, missatger de l'apocalipsi. Parles de la corrupció d'aquest món i la menysprees pero no fas més que augmentar-la amb aquestes amargues expressions.

I quan expresses davant meu aquests pensaments nomès et puc compadir i sentir pena per a tu. Perque realment no m'inspires res més que això. Pobre ànima torturada que necessita desesperadament algu que l'abraci i l'estimi, però desprès d'haver creuat el límit... Qui és el valent que et vol fer tornar pel bon camí?

Potipoti

Bona nit a tothom! Perdoneu el meu retràs a l'hora d'escriure-us pero esque he tingut un parell de setmanetes força mogudes. Problemes per casa i tal, final de curs, platja coses aixi. I aquest estiu si tot va be no em veureu gaire el pel, tot i que no patiu! de tant en tant ja us escriure. El que compte es que ja soc aqui altre cop, posem-nos-hi!


Avui us farè més o menys un resum de tot el que m'ha passat aquests 10 o 12 dies que he estat sense escriure. Un potipoti de tot això que és la meva vida però sense les típiques reflexions vitalistes que solc fer jo, almenys no apareixeran(o ho intentaré) fins al final.

Just després de fer el meu últim post, vaig anar de colònies a un lloc perdut de la mà de Déu allà on Jesús va perdre l'espardenya del Vallés Oriental. Per allà Barcelona coi! Un menjar repugnant(que tot i així em vaig menjar) com era d'esperar d'una casa de colònies com cal i uns monitors força enrotllats, que ja no és tan normal.
Desgraciadament, en el sistema educatiu que tenim hi ha una cosa anomenada crèdit de síntesi, que ens obliga a fer uns dossiers estúpids sobre coses quasi inútils per a un estudiant de la meva edat, com per exemple el museu de la pesca, el suro o bé l'horòscop i l'efecte pendul. Per culpa d'això vam desaprofitar unes quantes hores que podrien haver estat invertides en platja, disbauxa i coses per l'estil.

Per sort, la setmana següent a la del crèdit ja feien recuperacions, i com que jo no haig de recuperar res doncs... LLIBERTAT! Llibertat absoluta per fer quasi tot el que vulgui. Teòricament haig d'anar a classe però els meus estimats progenitors pensen que es desaprofitar la meva vida anar a l'institut a per aborrir-me i no fer res.

Dormir a "pierna suelta" fins a les 12 del mati un dimecres pensant que els pringats dels meus companys estan a class o anar un dimarts a la platja de 8 a 11 i tornar a l'institut amb la tovallola penjada al coll. Coses que et renoven per dins d'una manera que ni el laxant més fort.

La cosa només s'espatlla quan algun idiota t'intenta xafar la guitarra buscant brega, pero que coi! No em penso esporuguir pas! Sóc de l'empordà! Un almogàver en miniatura! I tinc molta mala folla, es l'única cosa que em falta treure: la mala hostia!.

Sóc nou per dins, es com canviar el líquid d'una botella i deixar-la ben neta.


Senyores i Senyors, els que ens diuen frikis o bojos són els que es perden la diversió de veritat. Són els que per riure necessiten fotres un "peta" o enriure-se'n d'algu. Són uns desgraciats, gent amb una vida merdosa.

I els compadeixo.

Una salutació gent!

Rúbik

Des de fa aproximadament... 56, 57, 58, 59... emm... 1 minut veig la meva vida com un gran cub de rúbik al que només jo haig de resoldre, però que tothom esta capficat en moure-m'en les peces. I sempre que m'ilusiono i començo a obtenir una cara d'un color acaba quedant la tipica peça que no es del mateix color que les altres... Odio els cubs de rúbik.

PD: Us deixo unes vinyetes didactiques sobre com resoldre el cub en 6 pasos.

De Iogurts i Culleres

Bona nit benvolguts internautes. Avui parlare d'un tema que em fascina i al que he dedicat fins i tot una sesió de fotos.

Els Iogurts i les Culleres.

De Iogurts i Culleres n'hi ha de molts tipus. La petita o de postres , per els que els hi agrada anar a poc a poc; la del cafe, per els de la dosis a mitja tarda; la de plàstic que casi no es cullera, per els oficinistes; la de sopa, la de sempre; el cullerot, el cosi gros sempre servicial a l'hora de menjar; la cullera de fusta, per els casolans... I de iogurts també n'hi ha un munt, més i tot: el natural, per els que se'l fan com volen; l'ensucrat, per els mandrosos; el de maduixa, conegut i estimat per a tots; el de platan, un marginat en els pacs de sabors varis; el de coco, que ens recorda que els productes d'ultra mar tambe rifen al món dels làctics; el de macedonia, un recurs escas i disputat per tots els habitants de la casa; el de llimona, sempre menyspreat i que acaba caducant-se al fons de la nevera...

Per triar i remenar. La diversitat de l'home es reflecteix en els seus propis productes, on la varietat és el pa de cada día. Un reflex de la societat globalitzada i multicultural.

Si tothom penses això cada cop que agafen un iogurt de la nevera i una cullera de la calaixera...

El Príncep, Maquiavel i les ansies de poder

Hola, com anem?

M'he començat a llegir el llibre "El Príncep" de Maquiavel(gràcies Guillem per portar-me'l). Només començar-lo ja et veus envoltat per l'aura que desprén el llibre que t'obliga a iniciar una revolta popular i prendre el poder "democràticament".

Em fascina, m'al·lucina, em deixa totalment desmontat i m'inunda amb un torrent d'idees noves però que no ho són, de fet, són més velles que la pera però m'han obert els ulls, i m'han obert el camí cap a la discreta i petita porteta del triomf, la de veritat. Aquella que costa tant de trobar i que necesites la clau exacta d'entre un milió. Com la d'Alicia al país de les meravelles.

Crec que ara ho puc dir de debó de bó. El MÓN és el MEU mol·lusc.

Poker

Aquest ha estat un cap de setmana de poker, el meu joc preferit. Aquest joc es una de les coses que m'excita més en tot el món, superat tan sols per un bon llibre i les dones. Apostar, pujar, igualar, tornar a pujar... El risc i la intriga de saber quina carta es descobrira a la següent ronda i si fara joc amb les de la meva ma o amb les dels adversaris... M'encanta.

Però també em fa reflexionar. Perque per mi la vida es com el poker i tots juguem en una gran mà. Alguns ho donen tot per una parella, d'altres van sempre de farol, pocs afortunats tenen una vida completa amb un full(un trist joc de paraules eh? jajajaja), d'altres abandonen a mitja partida i encara menys tenen una escala cap al triomf. Pero tots, tots, esperen amb ansietat que la següent carta els sigui profitosa per a ells.

I aixo sota la atenta mirada del Dealer que reparteix les cartes a l'atzar.

Senyores i senyors, facin les seves apostes.

Convencions de Chorrades o "Facebook"

Acabo de conectarme al facebook, i veig que algu m'ha convidat a un grup que diu: "les barraques de palamós que se celebrin a la platja!" o algu així. Vale... vale... Primer de tot un aplaudiment al retrasat mental que ha creat aquest grup... QUE JA ES CELEBREN A LA PLATJA MÉS QUE IMBÈCIL! Tens la puta platja al costat capoll dels collons! Al costat! Això probablement ho haurà escrit o un desequilibrat o un idiota de plafrugell o pobles veïns que no te puta idea de on estan les barraques de Palamós però en parla perque tothom en parla. I mira que jo ni hi he anat mai i ho se més que aquest tiu(o tia que mai se sap).

Que a on vull anar a parar amb tot aixo? Doncs que més d'una vegada he vist cada fricada(PIOC per exemple, ho admeto, es una fricada pero no arriba al nivell del de adalt comentat), anada d'olla o chuminades d'aquelles que n'hi ha més que jo que se del pal "porque los mejores amigos no se olvidan nunca" o "por todos aquellos que..." i alguna tontería estupida.
N'hi ha que fan gracia i són ingeniosos, pero la gran majoria son... Xorrades.
Quan veig aquestes coses em pregunto: 1er Qui? 2on Perque? Tot i que són retòriques. Un capoll i massa temps lliure. Fes coses productives i llegeix un bon llibre en comptes de fer això! Augmenta la teva (probablement)poca cultura!

El facebook es una malaltia i una droga. Al que tots en més o menys grau estem enganxats.

Trampa!

Avui parlare del barça, l'inter i (se que a molts us aborreix a vegades) el futbol. Pero esque això és digne de menció.

Noranta punyeters minuts de "passes" de pilota. Que collons es això?! Que collons és?
Aquest partit estava amanyat, quasi segur, esque es impossible que no ho estigui! I heu vist el gol d'Henry? Ha estat mans diuen! Fills de puta que ha camara lenta s'ha vist clar com l'aigua capullos!!! Que li ha donat a la pilota amb el pit capullo!!! CAPULLO!!!!!!!!!!

Ah... El futbol... Un esport on es gasten desenes de milions per que 22 capullos corrin darrere una pilota... I jo em pregunto? Per que em cabrejo tant per una cosa aixi? M'estic começant a tornar bíblic, que em contradic a mi mateix? Abans considerava el futbol un esport d'imbecils, i esque no sabia que em perdia! Es disfruta insultant a l'arbitre amb els teus amics. Un home desafortunat l'arbitre, no desperta simpatía enlloc, i em pregunto si a casa seva ho saben que es arbitre, ja m'imagino la dona: Carinyo, avui he trobat un "pitu" a la teva jaqueta... no estaras aribtrant oi? I ell: Personal! Tarjeta i expulsió!

Suposo que es un esport que agermana, i que ens fa sentir més units que mai, tant en el bo com en el dolent, ens fas lamentar-nos quan fallem, queixar-nos quan ens fan falta i celebrar-ho quan fem un gol. Es un esport de colectiu, un esport de masses, el circ romà del selge XXI.

PD:tot i aixó segueixo pensant que es paguen sous desorvitats per una cosa aixi!

Popularitat o Personalitat?

Nord i Sud, Est i Oest; a dalt o a baix, esquerra o dreta. Tots oposats, i posats a oposar: popularitat o personalitat? Que triarás? El que pensi la gent o el que pensis tu? Els amics o els aprofitats? L'amor verdader o la falsa adulació?

Puc seguir fins a l'infinit, hi ha mil coses per contraposar pero "a fin de cuentas" que preferiries? Pots malgastar forces a discutir, em pots contradir, pots insultarme, odiarme i inclús pegarme. No pots canviar la veritat.

Jo ja he triat.

I tu?

Amb própia opinió, amor de veritat, autentica personalitat, i pensament genuí, atentament, Martí

La gespa artificial del parc de la biblioteca

Pel que es veu, jugar al parc està prohibit. Està prohibit riure-hi; esta prohibit divertir-s'hi; estar prohibit treure el nen que portem dins. Està prohibit estar-hi.

I perque? Perque no puc jugar al parc amb els meus amics als 14 anys?

Doncs perque un estupid vell gras amb una panxa que se li veu des de sota la seva camisa del barça i que quan parla has d'estar sota un paraigües es fot a cridar-te, que som uns "sinverguenses" i uns "degraciats"(no pronuncia ni la u ni la s)desde una cinquena planta. Suficientment aprop perque el sentim pero suficientment lluny com per no estar dient-ho a la nostra cara.

Resultat. No ens ha donat la gana marxar i ens em quedat allà sentats a les cadires que hi ha a la gespa artificial del parc de la biblioteca, esperant a que arribessin els mossos per endursens.

Per conmemorar aquest succés he fet un petit poema:

Els vells del veÏnat
L'octogenari pesat
Sentintse el Rajàº
Vol engegar-nos del parc
Ens fara pagar car
L'error, l'imprudencia
L'em, del son, despertat
Segur que ens duen a la policia de cap

ºUn d'aquells titols de rei indú o persa o coses d'aquestes.

El Món Es El Teu Mol·lusc

Hola, bona dia, tarda, nit, o el moment que sigui en que estas llegint el meu blog.

Mai he estat capaç d'escriure un blog o coses aixi. Mai. No tenía voluntat i no tenia voluntat perquè pensava que hi havia d'escriure cada dia. Però m'he adonat que(apart de que faig moltes faltes d'ortografía, que ja ho se)un blog o un diari personal o alguna cosa d'aquestes per l'estil, no són per escriurei cada dia, sino per quan tens alguna cosa per explicar.

I avui jo tinc moltes coses per explicar. Les cadenes que oprimien el meu cor i la meva persona ara són lliures. Amistats malsanes i desamors, han marxat tots junts en la mateixa bossa de basura. L'amor es una cosa molt maca, però quan no és correspost i ja has esperat massa temps es bo deixar-ho. Sóc feliç. No més cares amargades ni llargues estones pensant fins a les 5 de la matinada.

Només em feia falta una petita empenta per acabar de decidir-me i fer neteja general. Una bona conversa.

I res m'ha importat, i tot ha marxat mentre parlavem de coses qualsevols i ens en fotiem de tot amb grans riallades.

I ara estic millor que mai i em sento capaç de tot. El mon es el meu mol·lusc i tinc una bona navalla per obrir-lo.