De Iogurts i Culleres

Bona nit benvolguts internautes. Avui parlare d'un tema que em fascina i al que he dedicat fins i tot una sesió de fotos.

Els Iogurts i les Culleres.

De Iogurts i Culleres n'hi ha de molts tipus. La petita o de postres , per els que els hi agrada anar a poc a poc; la del cafe, per els de la dosis a mitja tarda; la de plàstic que casi no es cullera, per els oficinistes; la de sopa, la de sempre; el cullerot, el cosi gros sempre servicial a l'hora de menjar; la cullera de fusta, per els casolans... I de iogurts també n'hi ha un munt, més i tot: el natural, per els que se'l fan com volen; l'ensucrat, per els mandrosos; el de maduixa, conegut i estimat per a tots; el de platan, un marginat en els pacs de sabors varis; el de coco, que ens recorda que els productes d'ultra mar tambe rifen al món dels làctics; el de macedonia, un recurs escas i disputat per tots els habitants de la casa; el de llimona, sempre menyspreat i que acaba caducant-se al fons de la nevera...

Per triar i remenar. La diversitat de l'home es reflecteix en els seus propis productes, on la varietat és el pa de cada día. Un reflex de la societat globalitzada i multicultural.

Si tothom penses això cada cop que agafen un iogurt de la nevera i una cullera de la calaixera...

El Príncep, Maquiavel i les ansies de poder

Hola, com anem?

M'he començat a llegir el llibre "El Príncep" de Maquiavel(gràcies Guillem per portar-me'l). Només començar-lo ja et veus envoltat per l'aura que desprén el llibre que t'obliga a iniciar una revolta popular i prendre el poder "democràticament".

Em fascina, m'al·lucina, em deixa totalment desmontat i m'inunda amb un torrent d'idees noves però que no ho són, de fet, són més velles que la pera però m'han obert els ulls, i m'han obert el camí cap a la discreta i petita porteta del triomf, la de veritat. Aquella que costa tant de trobar i que necesites la clau exacta d'entre un milió. Com la d'Alicia al país de les meravelles.

Crec que ara ho puc dir de debó de bó. El MÓN és el MEU mol·lusc.

Poker

Aquest ha estat un cap de setmana de poker, el meu joc preferit. Aquest joc es una de les coses que m'excita més en tot el món, superat tan sols per un bon llibre i les dones. Apostar, pujar, igualar, tornar a pujar... El risc i la intriga de saber quina carta es descobrira a la següent ronda i si fara joc amb les de la meva ma o amb les dels adversaris... M'encanta.

Però també em fa reflexionar. Perque per mi la vida es com el poker i tots juguem en una gran mà. Alguns ho donen tot per una parella, d'altres van sempre de farol, pocs afortunats tenen una vida completa amb un full(un trist joc de paraules eh? jajajaja), d'altres abandonen a mitja partida i encara menys tenen una escala cap al triomf. Pero tots, tots, esperen amb ansietat que la següent carta els sigui profitosa per a ells.

I aixo sota la atenta mirada del Dealer que reparteix les cartes a l'atzar.

Senyores i senyors, facin les seves apostes.

Convencions de Chorrades o "Facebook"

Acabo de conectarme al facebook, i veig que algu m'ha convidat a un grup que diu: "les barraques de palamós que se celebrin a la platja!" o algu així. Vale... vale... Primer de tot un aplaudiment al retrasat mental que ha creat aquest grup... QUE JA ES CELEBREN A LA PLATJA MÉS QUE IMBÈCIL! Tens la puta platja al costat capoll dels collons! Al costat! Això probablement ho haurà escrit o un desequilibrat o un idiota de plafrugell o pobles veïns que no te puta idea de on estan les barraques de Palamós però en parla perque tothom en parla. I mira que jo ni hi he anat mai i ho se més que aquest tiu(o tia que mai se sap).

Que a on vull anar a parar amb tot aixo? Doncs que més d'una vegada he vist cada fricada(PIOC per exemple, ho admeto, es una fricada pero no arriba al nivell del de adalt comentat), anada d'olla o chuminades d'aquelles que n'hi ha més que jo que se del pal "porque los mejores amigos no se olvidan nunca" o "por todos aquellos que..." i alguna tontería estupida.
N'hi ha que fan gracia i són ingeniosos, pero la gran majoria son... Xorrades.
Quan veig aquestes coses em pregunto: 1er Qui? 2on Perque? Tot i que són retòriques. Un capoll i massa temps lliure. Fes coses productives i llegeix un bon llibre en comptes de fer això! Augmenta la teva (probablement)poca cultura!

El facebook es una malaltia i una droga. Al que tots en més o menys grau estem enganxats.