
Aquest ha estat un cap de setmana de poker, el meu joc preferit. Aquest joc es una de les coses que m'excita més en tot el món, superat tan sols per un bon llibre i les dones. Apostar, pujar, igualar, tornar a pujar... El risc i la intriga de saber quina carta es descobrira a la següent ronda i si fara joc amb les de la meva ma o amb les dels adversaris... M'encanta.
Però també em fa reflexionar. Perque per mi la vida es com el poker i tots juguem en una gran mà. Alguns ho donen tot per una parella, d'altres van sempre de farol, pocs afortunats tenen una vida completa amb un full(un trist joc de paraules eh? jajajaja), d'altres abandonen a mitja partida i encara menys tenen una escala cap al triomf. Pero tots, tots, esperen amb ansietat que la següent carta els sigui profitosa per a ells.
I aixo sota la atenta mirada del Dealer que reparteix les cartes a l'atzar.
Senyores i senyors, facin les seves apostes.
bona metàfora vital... sisisisi, m'agrada la idea, jovenet.
ReplyDelete