Des de fa aproximadament... 56, 57, 58, 59... emm... 1 minut veig la meva vida com un gran cub de rúbik al que només jo haig de resoldre, però que tothom esta capficat en moure-m'en les peces. I sempre que m'ilusiono i començo a obtenir una cara d'un color acaba quedant la tipica peça que no es del mateix color que les altres... Odio els cubs de rúbik.
PD: Us deixo unes vinyetes didactiques sobre com resoldre el cub en 6 pasos.
Perfecte, gran interpretació de la vida, intentes sempre completar-la(com el rúbik) vas fent cara a cara (com el rubik) i quan n'estàs fart només pots pensar en una cosa...destruir-lo.
ReplyDeleteDe totes formes, crec que es millor fer trampa ^^ Total tothom ho fa, els polítics son el millor exemple, si una cosa no els va bé...cap problema hi ha solució per tot