
Quan se sap si un ha creuat el límit? Comences sense ànims de fer-ho gros, com si fos una broma, pero cada vegada i recorres més i més. Cada cop comences a parlar-ne més i a defensar el que no es pot defensar. Embruts les paraules justicia i veritat al utilitzar-les pero no fas més que evadir-te de la realitat.
Vius a la teva Torre d'Ivori, tancat en la teva ment elevada a un nivell que els altres, dius, no comprenen. Penses que ets un Dèu, un inmortal entre mortals; et creus perfecte i amb dret a mirar per sobre l'espatlla a tots els demés. Et tanques a dalt de tot de Babel i crides que tots rebran el càstig "just" que es mereixen.
La teva doctrina són l'odi i el rencor d'un cor verinós que no coneix cap bé. I si en el fons tens una ànima decent llavors aquesta està tancada alla on ningú la pugui trobar, maltractada i abandonada com a un gos pataner que cap persona estima.
Creus que ets una espècie d'angel, missatger de l'apocalipsi. Parles de la corrupció d'aquest món i la menysprees pero no fas més que augmentar-la amb aquestes amargues expressions.
I quan expresses davant meu aquests pensaments nomès et puc compadir i sentir pena per a tu. Perque realment no m'inspires res més que això. Pobre ànima torturada que necessita desesperadament algu que l'abraci i l'estimi, però desprès d'haver creuat el límit... Qui és el valent que et vol fer tornar pel bon camí?
que dur ets de vegades ... va tot bé?
ReplyDeleteAcabo de veure el teu comentari més d'un mes més tard, i crec que tens rao, que dur que sóc a vegades. I no ho dic de conya m'he sorprés de que això ho hagi escrit jo. Deuria estar molt enutjat...
ReplyDelete