Ultimament m'he sentit força orgullos de mi mateix, al principi era un revifament del meu amor propi, pero després es va convertir en vanitat. Avui he vist com aquesta vanitat podia enfrentarme amb els que estimo. I la batalla ha començat, com un pols contra una força igual. Un punt mort on la llista de la meva vida ha passat per devant meu. I a la nit, estirat en una tumbona sota un cel estrellat(dintre del que cap amb la contaminació lumínica generada per la ciutat), mentre parlava amb el meu millor amic, ho he vist clar com l'aigua. I en aquell moment ha estat quan el braç del meu jo vanitós ha caigut. Gracies ha aixo crec que he salvat la meva amistat en un futur i la meva integritat.
PD: Amb la imatge que hi poso no penseu: Ala! Es compara amb Jesús!!! Nooooooo! Ni de conya! Pero si amb la lluita interna de "be i mal" que té ell. M'ha semblat força representatiu pero no vull que penseu que em comparo amb un tiu que possiblement apart de budha com a expcepcio, sigui la persona més humil de la historia. La imatge l'he començat a buscar just quan he posat lu del pols. He pensat "mira vaig a buscar alguna cosa aixi, no fos cas que perdessim el costum de posar imatges que tant m'agrada" i buscant doncs l'he trobada.
No comments:
Post a Comment